La cigala, la formiga i el pressupost de la UE

Aquí sota us deixo quelcom que molt bé podria ser una trista i obscena metàfora del que, ara per ara, és la UE (amb el seu flamant Premi Nobel de la Pau) i, per extensió, el món. Cada vegada es fa més gran el forat negre podrit pels diners: massa pes dels mercats, molt poca política i, menys encara, mecanismes de control democràtic. Plou sobre mullat al vell continent: el pressupost per 2014-2020 és el més restrictiu de la història de l'eurozona. És el triomf dels fanàtics de l'austeritat dogmàtica, Regne Unit i Alemanya, que reclamaven més ajustos, davant la derrota dels que defensaven un pressupost ambiciós que afavorís el creixement. 

En tot cas, qui pitjor parat surt d'aquesta "guerra" és, en primera instància, tot el sud d'Europa (que también existe, però, sembla ser, cada vegada menys...) i, més a fons, tota la ciutadania. Comparteixo, doncs, unes imatges que parlan de tot aquest embolic. Los lunes al Sol és una d'aquelles pel·lícules que sempre és bo tornar a veure. En aquesta escena trobem una enorme lliçó d'economia, sociologia i història, que ens brinda el personatge de "Santa", interpretat per un enorme Javier Badem. La faula de La Fontaine adquireix una dimensió molt apropiada per entendre els temps que corren i el món en el qual vivim.

PD: ¡Que hija de puta la hormiga!