diumenge, 11 d’octubre de 2015

¿Quina és la millor fórmula que pot fer servir el sobiranisme el 20-D?

¿Quina és la millor fórmula que pot fer servir el sobiranisme per ser present (o no ser-hi) a Madrid a partir del 20-D? ¿Cal una “llista de país”? Responc a aquestes qüestions amb d' altres preguntes: Primera: donada la lògica plebiscitària a la qual, per cert, tothom s'ha acabat apuntant a posteriori, ¿No era el el 27-S una comtessa extraordinària i singular que justificava la unitat del sobiranisme? Segona: ¿Què justificaria ara, en un marc estatal i en una lògica de eleccions espanyoles, repetir la mateixa fórmula electoral amb els mateixos actors polítics? Tercera -i més important-, ¿A qui beneficiaria i a qui penalitzaria aquesta estratègia?  Ara, les respostes: penalitzaria a Podem/Podemos, els únics que accepten una certa lògica de reconeixement del dret a decidir i representen una via de transformació progressista a l'Estat espanyol i, des de la perspectiva de Catalunya, també perjudicaria al mateix sobiranisme, en la mesura que alimentaria -i donaria "arguments"- als discursos més jacobins i conservadors de l'altra banda de l'Ebre. Tot això no ajudaria, precisament, a la construcció d'una nova República catalana. ¿A qui beneficiaria aquesta fórmula? Ja ha quedat prou clar: als discursos que, en el camí del nostre alliberament nacional i social, ens posaran més pals a les rodes: primer a C's, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol, després al PP en l'àmbit espanyol i, de retruc, als sectors més jacobinistes del PSOE. És a dir: més dreta, més espanyolisme i més “constitucionalisme” a Espanya i, en conseqüència, un context no gaire engrescador, em sembla. Seria més coherent i, sobre tot, més intel·ligent, que cada opció es presentés -o no es presentés- des de la seva diversitat i amb el seu propi perfil. Una altra cosa acabaria pervertint les aspiracions nacionals, donant aire a un establishment que, en teoria, es pretén superar.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...