Sigui com sigui, no em sembla adient parlar de "fracàs" pel que fa al projecte transformador de Juntos Podemos. Fent una lectura objectiva i sense dramatismes, crec, que te molt de positiva des de el punt de vista del canvi social. El bipartidime ja està molt trencat i és una qüestió cronològica poc llunyana que sigui passat. Al final, el temps posarà cadascú al seu lloc. Si no hi han canvis del fons (superar el sistema del 78) i no es donen sortides basades en una veritable democràcia, els partits tradicionals cauran víctimes de les seves contradiccions. De fet ja està passant i aquestes dinàmiques electorals que estem veient son relativament normals. El temps històric i social requereix el seu ritme, però és inexorable, com la vida.
El que està passant, en termes històrics, no és quelcom extraordinari. Desprès de la primera restauració, al segle XIX, es va superar el "turnisme" entre Canovas i Sagasta. La segona restauració la tenim més a prop: al 1975 Juan Carlos I, després de la mort de Franco, quan es va instituir el "bipartidisme", i en això estem encara... Un altre argument en aquest sentit el podem veure a la gràfica que comparteixo a aquesta entrada: el vot jove, entre els 18 i els 44 anys, ha desertat dels partits de l'establishment i, sembla, que el futur pinta d'altre color. Es qüestió de veure les dades i treure conclusions. Es a dir, toca fer molta feina encara, però, tranquil·litat, tot caduca, com els iogurts...